Seguesc es ritme lent d´un dromedari,
coneix s´estel d´aquari
sa ruta de ponent.

Es vespre de marès és solitari,
no sé s´itinerari,
m´embulla un pensament.

S´ona me pren i me ferma i m´enfonsa
a un pou de floridura,
no sé seure
i no sé triar es camí si se bifurca.

A nit no m´he escapat de sa neurosi,
me toca sobredosi,
he de seguir visquent.

M´acabaré tot sol i mil·lenari,
ferit a tall de crani
ja no me curaré.

Adéu a tots,
pertiré de ca nostra.
Hi ha un incendi
en es quarto de devora.

Piràmides en runes sense déus
llegesc un diccionari
gravat en es ciment.

D´enfora reconec s´obeservatori,
s´escola d´un cronopi
que no té res a fer.

Letra de: http://www.letrasymusica.net